Equip tècnic del Centre d’Acolliment i Diagnòstic TALAIA: Un treball interdisciplinar

Aquest és un equip interdisciplinar format per: un/a diplomat(-da) de treball social, un/a psicòleg(-a), un/a pedagog(-a), un/a metge(-ssa), un/a infermer(-a), un/a terapeuta familiar.

Té la funció de recollir  tota la informació del cas, examinar, explorar i valorar les circumstàncies, situació i necessitats dels/de les infants i/o adolescents per a emetre un estudi diagnòstic interdisciplinar que possibiliti l’elaboració de la proposta de mesura més adequada. L’exploració diagnòstica unidisciplinar de cada professional i l’observació de l’educador/tutor s’ha de globalitzar i integrar en el treball interdisciplinar. Tots els tècnics tenen com a funció :

• Participar activament en tot el procés d’acollida – diagnòstic- pronòstic com exploració terapèutica.
• Portar una coordinació acurada amb tots els/les professionals a fi d’arribar a un diagnòstic final.
• Actuar de tècnic referent en els casos assignats.

L’organització del treball tècnic diagnòstic té present que existeix entre d’altres qüestions, un component principal que mobilitza el treball: LA INTERACCIÓ HUMANA. Tenim per una banda els processos d’interacció que s’estableixen entre els professionals que participen en el diagnòstic, i per altra els processos d’interacció que es donen entre els professionals i els usuaris i usuàries  que es reben al nostre servei .

Partint d’aquest component interaccional i purament relacional, on el nivell de satisfacció a vegades pot arribar a ser intangible i subjectiu, s’ articula i sistematitza el treball que és duu a terme, amb eficiència i eficàcia, per assegurar la millor qualitat tècnica en el diagnòstic de la família i de l’infant i/o adolescent que s’està atenent.

Així doncs per no perdre’s en divagacions i subjectivitats i poder oferir un servei de qualitat, on és molt important tenir en compte els drets i deures de les persones que s’atenen, és de vital importància estructurar la feina que es fa. Hem donat rellevància, en aquesta estructuració, a la versatilitat i a la flexibilitat  que el/la professional ha de tenir en les seves actuacions, intervencions.., per arribar al CONSENS en el diagnòstic. Per altra banda, en  la intervenció es té  en compte que les famílies tenen processos dinàmics i que s’ha de poder treballar amb ells conjuntament des d’un esquema de comprensió i honestedat, implicant-los en el seu procés i en els seus canvis per arribar al DIAGNÒSTIC COM UNA EXPLORACIÓ TERAPÈUTICA (encara que cal tenir present que  el nostre és un servei que la família pot rebre com a impositiu i coercitiu). Aquesta exploració terapèutica té com a principal objectiu, la recuperabilitat dels vincles familiars i si és possible el que l’infant i/o adolescent pugui retornar amb la seva família.

Estructura del procés diagnòstic com una exploració terapèutica

Davant de la complexitat de les situacions que poden arribar al centre d’acolliment que impliquen que hi ha hagut un desemparament de l’infant i/o adolescent, que ha requerit l’assumpció de la guarda del mateix, s’ha vist  necessari realitzar un treball estructurat en diferents fases per tal d’assegurar l’optimització del diagnòstic com una exploració terapèutica. Aquest plantejament suposa pels nostres clients una millora, donat que mentre s’està fent l’estudi s’està intentant tractar la problemàtica que es presenta. Representa  un nou element que millora en si mateix la qualitat del nostre servei; hi ha una exploració per arribar a un diagnòstic a més d’un tractament, hi ha  un esforç per part del professional i per part dels usuaris/es en trobar una solució pensada i reflexionada pel problema - acció terapèutica.

L’estructuració del procés diagnòstic en fases/etapes permet organitzar la feina per realitzar una bon diagnòstic de la família i la millor proposta de mesura per l’infant i/o adolescent. Aquestes fases no pretenen ser quelcom que respongui a una intervenció professional rígida i homogènia, sinó que aspiren a poder oferir una guia amb la que sostenir-se tècnicament, per tal de que el procés diagnòstic amb suport terapèutic tingui una coherència i un bon fil conductor.

En cadascuna d’aquestes etapes es contemplen uns objectius a aconseguir, accions a fer, instruments a utilitzar i professionals responsables de cadascuna de les accions per aconseguir el compliment dels objectius.

Tot aquest treball organitzat en les diferents etapes del procés diagnòstic ajuda tant als professionals que intervenen en el diagnòstic com  a la família que rep aquestes intervencions. Als primers (professionals) els ajuda a tenir una metodologia que clarifica els fets que han portat a l’infant i/o adolescents al seu ingrés al centre d’acolliment, descrivint situacions i relacions sense judicis de valor, recollint la denúncia, sense culpabilitzar a ningú del que ha succeït, buscant només la responsabilitat de les persones implicades en el cas per poder oferir la millor solució. Als segons (infants, adolescents i la seva família) els assegura que la seva veu sigui escoltada.